Escalada:

L'escalada és una activitat esportiva, derivada de l'alpinisme o esports de muntanya, que consisteix en pujar parets verticals amb l'objectiu de la recerca de la dificultat. Es considera escalada tot ascens el qual és dificil o impossible de realitzar amb només les extremitats inferiors (peus i cames), i és necessari utilitzar les extremitats superiors (mans i braços). A la escalada hi ha altures de perill, i per tant, s'ha de utilitzar equips de protecció.

 
Especialitats o tipus d'escalada

 

Existeixen diferents disciplines o especialitats. Malgrat això, excepte en les modalitats competitives, no existeix una normativa i cada escalador desenvolupa la seva activitat lliurement, obeint només el seu criteri. La majoria d'escaladors practiquen o combinen més d'una especialitat:

 
Escalada en bloc

 

Nascuda com a tècnica d'entrenament l'escalada en bloc s'ha convertit en una disciplina per si mateixa. Es tracta de pujar petites parets i blocs de pedra en escalada lliure sense utilització de corda. Un petit matalasset o un company situat a sota poden ajudar a esmorteir les caigudes. Actualment es realitzen competicions d'aquesta disciplina. Aquesta disciplina es coneix també com a "boulder" ja que a la ciutat de Boulder (Colorado, EUA) hi ha una zona de blocs coneguda arreu del món.

 
Escalada en sol integral

 

Aquesta disciplina, poc difosa, proposa l'escalada de parets de gran alçada en lliure i sense la utilització de corda. Es tracta d'una especialitat d'alt risc on els errors signifiquen la mort. Malgrat això, alguns escaladors han aconseguit d'aquesta manera escalades de gran dificultat i compromís.

 
Escalada esportiva

 

Proposa l'ascensió de parets exclusivament en lliure i utilitzant la corda com a assegurança. Es tracta de la disciplina més practicada avui en dia. En la majoria d'ocasions es practica sobre vies curtes (fins a 30 metres) però existeixen també rutes llargues d'escalada esportiva (fins a 1.000 metres). L'escalada esportiva te circuits de competició, a tots els nivells, regit per una federació internacional.

Vistes al sector dels Roures a Perles

 
Escalada psicobloc

 

Es tracta d'una especialitat de l'escalada en bloc. Consisteix en escalar parets sense corda però a alçades importants, habitualment sobre l'aigua per esmorteir les caigudes. Per arribar fins a la paret es fan servir tot tipus de mètodes (barques inflables, matalassos o simplement s'hi arriba nedant) . El psicobloc és va desenvolupar a Mallorca a partir del '78 on s'ha convertit en referència interacional. En aquesta disciplina es valora la pressió psicològica que representa una caiguda en alçada sense corda (encara que sigui sobre l'aigua) a l'hora d'afrontar passos de gran dificultat.

 
Escalada clàssica

 

Aquesta és la disciplina tradicional d'escalada, que te ja més de 100 anys d'història. Es tracta d'escalar parets de totes les mides utilitzant les tècniques de "cordada alpina", o sigui, començant des de baix i fins a dalt d'una sola tirada i utilitzant tan sols allò que som capaços de portar. En aquesta disciplina el que es té en consideració és l'efectivitat, intentant arribar a dalt de la forma més ràpida i simple: s'utilitzen totes les tècniques de progressió: en lliure, en artificial, sobre neu o gel, etcètera, segons les circumstàncies del terreny.

El nom d'"escalada clàssica" no apareix fins els anys 80, quan cal diferenciar l'escalada tradicional de les noves tendències i propostes que es comencen a desenvolupar a finals de segle XX (especialment l'escalada esportiva). Alguns escaladors anomenen a aquesta tendència "via llarga" tot i que aquest nom és poc adequat ja que es poden portar les propostes de l'escalada clàssica, esportiva, artificial, gel o mixte…, tant a vies llargues com curtes.

 
Escalada artificial

 

No confondre amb escalada "indor" o rocodrem. L'escalada artificial és una tècnica en la que s'utilitza la tracció directe sobre els ancoratges per progressar. En principi va neixer com una recurs per a superar els passatges més díficils quan la progressió directe sobre la roca (lliure) era impossible per l'escalador. A l'actualitat és tant un recurs per a altres tipus d'escalada com un tècnica en si mateix. En l'escalada artificial es valora la dificultat de col·locació dels ancoratges i el compromís i exposició que s'asumeix (risc). Es valora especialment renunciar a utilitzar ancoratges que perforin o canvïin la morfologia de la roca (escalada neta) i la progressió es realitza habitualment sobre estrebs (escaletes de 4 esgraons que es passen d'un ancoratge a un altre). Cordades catalanes han destacat històricament en aquesta tècnica.

L'escalada artificial no està exenta de polèmica: alguns escaladors la consideren anti-esportiva i no accepten la seva utilització. Per altra part, alguns especialistes de l'artificial consideren poc ètica la col·locció d'ancoratges fixes a la muntanya: l'enfrontament entre aquestes dues maneres d'entendre l'escalada ha omplert algunes de les més interessants pàgines de debat ideòlogic dels muntanyencs.

 
Escalada hivernal

 

Es tracta de l'escalada clàssica realitzada a l'hivern, amb condicions de fred, neu i gel. Actualment, alguns itineraris són indicats per a ser realitzats exclusivament a l'hivern, ja que en condicions estivals no tenen interès esportiu. Cada dia més, l'escalada hivernal es pot considerar una especialitat en si mateixa.

 
Escalada de grans parets o "big wall"

 

Aquesta especialitat, provinent dels EUA, proposa l'escalada de grans parets verticals, de dificultat extrema, utilitzant tots els mitjans disponibles. L'escalada de grans parets requereix diversos dies de permanència en paret. El domini de les tècniques d'escalada artificial, de les pernoctes en paret (sovint sobre hamaques) així com el transport de carregues pesants sobre la vertical són imprescindibles en aquesta especialitat.

 
Escalada en gel

 

L'escalada sobre parets glaçades ha anat passant de ser una tècnica pròpia de l'escalada clàssica a una especialitat en si mateixa. Des dels anys 80 alguns escaladors en gel han evolucionat cap a una forma més esportiva d'escalada intentant superar parets glaçades de grans verticals i desplomades sense utilitzar tècniques d'escalada artificial. S'intenta utilitzar exclusivament els piolets i els grampons com a mitjà de progressió. Bàsicament, l'escalada en gel s'ha centrat en l'ascensió de cascades gelades a l'hivern (cascadisme) i en els seracs o esquerdes de les geleres. Actualment existeixen modalitats competitives d'aquest especialitat. També s'estan desenvolupant tècniques de progressió amb piolets i grampons sobre la roca per a superar trams d'escalada seca entre dos trams de gel, aquesta especialitat es coneix com a "dray tooling" .

Cascada de Juclar (Vessant francesa)

Escalada a Andorra:

 

  • Pic de Ribuls (2.827mts) Directe a l'esperó Nord-Oest

Punt de Sortida:     Aparcament del Grau Roig

Dificultat:                MD

Desnivell:               270 mts

 

  • Pic de Ribuls (2.827mts) Via amanecer a la cara Nord-Est

Punt de Sortida:     Aparcament del Grau Roig

Dificultat:                MD

Desnivell:               200 mts

 

  • Xemeneia Flora (2.780mts) 

Punt de Sortida:     Aparcament del Grau Roig

Dificultat:                D+

Desnivell:               150 mts

 

  • Pic de l'Esquella (2.780mts) Via Deborah Free a la cara Oest

Punt de Sortida:    Estany de les Abelletes (Pas de la Casa) 2.258mts

Dificultat:               ED

Desnivell:              200 mts

 

  • Pic de l'Esquella (2.780mts) Classica a la cara Oest

Punt de Sortida:     Estany de les Abelletes (Pas de la Casa) 2.258mts

Dificultat:                D+

Desnivell:               200 mts

 

  • Pic d'Escobés (2.779mts) per l'esperó Sud-Oest

Punt de Sortida:    Camping de la Vall d'Inclés

Dificultat:               MD -

Desnivell:              150 mts

 

  • Cilindre d'Escobés (2.641mts) per la cara Nord-Est

Punt de Sortida:    Camping de la Vall d'Inclés

Dificultat:               D

Desnivell:              60 mts

 

  • Pic de Siscaró (2.636mts) per la Via Pamies a la cara Nord-Est

Sector:                  Regió de Juclar, la paret es troba en la vessant francesa

Punt de Sortida:    Camping de la Vall d'Inclés

Dificultat:               D+

Desnivell:              150 mts

 

  • Pic Alt de Juclar (2.589mts) per la Via Carricrudo a l'esperó Sud

Sector:                  Regió de Juclar

Punt de Sortida:    Camping de la Vall d'Inclés

Dificultat:               D+

Desnivell:              150 mts

 

  • Balma d'Arcalis (2.520mts) per al esperó Doppelmayr a la cara Sud-Est          

Punt de Sortida:    Estació d'Arcalis - Portella d'Arcalis

Dificultat:               D+. Aeri

Desnivell:              120 mts

 

  • Pic de l'Angonella (2.815mts) Via de les plaques

Sector:                 Vall de Soulcem, França

Punt de Sortida:   Tunel de Rat - Pista de la Coma del Forat

Dificultat:               D+

Desnivell:              200 mts

 

  • Pic de l'Angonella (2.815mts) Via del boulevard roca

Sector:                  Vall de Soulcem, França

Punt de Sortida:    Tunel de Rat - Pista de la Coma del Forat

Dificultat:                D

Desnivell:               200 mts

 

  • Pic de Medecorba (2.914mts) per l'esperó central de la cara Nord

Sector:                  Vall de Soulcem, França

Punt de Sortida:    Estany de Medecorba - Port del Rat

Dificultat:               D

Desnivell:              400 mts

 

  • Pic del Coma Pedrosa (2.942mts) per l'esperó central de Malshiverns

Punt de Sortida:    Pista d'Arinsal al Pla de l'Estany

Dificultat:               AD+

Desnivell:              350 mts per al esperó

 

Escalada als Pirineus:

 

  • Dent d'Orlu (2.222mts) "Joséphine"

Punt de Sortida:     Ax les Thermes, Orlu, route du pont du Bisp au passage canadien

Dificultat:                D/D+. V Obligatori

Desnivell:               1.152mts, 700mts d'escalada (26 llargs)

 

  • Dent d'Orlu (2.222mts) "Pilier Sud"

Punt de Sortida: Ax les Thermes, Orlu, route du pont du Bisp au passage canadien

Dificultat: MD+. V+ Obligatori

Desnivell: 1.000mts, 700mts d'escalada (25 llargs)

 

 

  • Pic des Spigeoles (3.066mts) Gran Dièdre

Punt de Sortida:      Refuge d'Espingo

Dificultat:                 D/D+. V Obligatori

Desnivell:                300mts

 

  • Bretxa de Roland (2.900mts) Eperon Fourastier

Punt de Sortida:       Refuge des Sarradets

Dificultat:                  D+

Desnivell:                 100 mts

Arribant a la bretxa de Roland, a l'esquerra l'espero Fourastier

 

  • Mallos de Riglos (Mallo Fire) via normal

Punt de Sortida:       Poble de Riglos

Dificultat:                  D+

Desnivell:                 200 mts

Altres vies, Punta Mallafré

 

  • Gran Billares (2.309mts), Arete de Larangus

Punt de Sortida:        Parking du lac de Lhurs

Dificultat:                   D+

Desnivell:                  400 mts

 

  • Nord classica del Vignemale

Desnivell: 850mts

Dificultat: MD / IV-V

Punt de sortida: Pont d'Espagne - Lac de Gaube - Refugi d'Oulets