Ascensions:

En aquesta secció trobareu de forma resumida les ascensions mes importants i dificils que he realitzat als Pirineus, Alps Francesos, Alps Italians, Atlas (Marroc) i Africa.També us deixo amb l'informació, les fotos, croquis i ressenyes d'algunes de les vies que estic preparant.   

Cresta somital del Pic de Racofred (2.838mts)

Ascensions a Andorra:

  • La Muga (2.860mts) per l'aresta Nord-Est

Sector:                   Vall Civera, Cerdanya

Desnivell:              250mts d'aresta

Dificultat:               P.D

Punt de sortida:     Refugi de l'Illa 2.517mts (Andorra)

Vistes a l'aresta NE des del Port de Vallcivera

 

  • Pic de la Font Blanca (2.903mts) per la Cara Nord

Sector:               Vessant francesa, Estany Roig

Desnivell:           350mts

Dificultat:            D

Punt de sortida:  El Castellar (Estació d'esqui d'Arcalis)

  Cara Nord de la Font Blanca

Ascensions al Pirineu:

Els 3.000mts mes alts dels Pirineus:

 

Ascensions Classiques del Pirineu:

 

  • Cara N del Monte Perdido (3.355mts)

Desnivell: 700mts

Dificultat: AD / 55º / III

Punt de sortida: Embalse de Gloriettes (1685m) i ens dirigirem cap al Refugio de Tucarroya (2665m).

Ruta de pujada

  • Cara N del Vignemale (3.298mts)

 

Ascensions al Himalaia:

Algun dia quan els peques siguin grans m'escapare a intentar l'ascensió d'un gegant del Himalaia, es clar que no es cap repte personal pero creuar la linia dels 8.000mts es un somni que tinc des de ben petit. El Gasherbrum II es dels 14 vuit mil el mes petit i deu ser espectacular creuar la linia i despres coronar lo.    

Ruta al Gasherbrum II

Els 14 vuit mil:

 

  • 1. Everest, monte (8.848 m) - Himalaya (Tibet, Nepal)
  • 2. K2, pico (8.611 m) - Karakórum (China, Pakistán)
  • 3. Kangchenjunga, pico (8.586 m) - Himalaya (Nepal, China)
  • 4. Lhotse, pico (8.516 m) - Himalaya (Nepal)
  • 5. Makalu, pico (8.462 m) - Himalaya (Nepal, Tíbet)
  • 6. Cho Oyu, pico (8.201 m) - Himalaya (Nepal, Tibet)
  • 7. Dhaulagiri, pico (8.167 m) - Himalaya (Nepal)
  • 8. Manaslu, pico (8.163 m) - Himalaya (Nepal)
  • 9. Nanga Parbat, pico (8.125 m) - Karakórum (Pakistán)
  • 10. Annapurna, pico (8.091 m) - Himalaya (Nepal)
  • 11. Gasherbrum I, pico (8.068 m) - Karakórum (China, Pakistán, India)
  • 12. Broad Peak, pico (8.047 m) - Karakórum (Pakistán)
  • 13. Shisha Pangma, pico (8.046 m) - Himalaya (Tibet)
  • 14. Gasherbrum II, pico (8.035 m) - Karakórum (Pakistán, China)
  •  
Imatges del Himalaia:

 

Annapurna Himal von Südsüdost (from the south-south-east)

Cho Oyu + Everest + Makalu von Süden (from the south)

Cho Oyu + Gyachung Kang von Süden (from the south)

Dragkar Go bis Cho Oyu von Südsüdwest (from the south-south-west)

Everest + Lhotse + Makalu von Südwesten (from the south-west)

Everest + Lhotse von Südsüdwest (from the south-south-west)

Everest + Lhotse von Südwesten (from the south-west)

Everest + Lhotse von Südwesten (from the south-west)

Ganesh Himal von Süden (from the south)

Gaurisankar + Labuche Kang von Südsüdost (from the south-south-east)

Langtang Himal Ost mit Shisha Pangma von Süden (from the south)

Langtang Himal von Südsüdost (from the south-south-east)

Lhotse + Everest von Osten (from the east)

Makalu von Südsüdwest (from the south-south-west)

Manaslu Himal von Süden (from the south)

Menlungtse + Kang Nachugo + Tsoboje von Süden (from the south)

 
Pics secundaris de mes de 8.000mts

 

Legendes de l'alpinisme:

 

Nomes hi ha 27 persones que han ascendit els 14 vuit mil des de l'any 1950 en que Louis Lachenal i Maurice Herzog van ser els primers en coronar un  vuit mil, l'Annapurna

  • Reinhold Messner (Italia), el primero en completar la serie entre 1970 y 1986, en estilo tradicional y sin oxígeno
  • Jerzy Kukuczka (Polonia), entre 1979 y 1987
  • Erhard Loretan (Suiza), entre 1982 y 1995, sin oxígeno
  • Carlos Carsolio (México), entre 1985 y 1996
  • Krysztof Wielicki (Polonia), entre 1980 y 1996
  • Juanito Oiarzabal (España), entre 1985 y 1999, sin oxígeno
  • Sergio Martini (Italia), entre 1983 y 2000
  • Young-Seok Park (Corea del Sur), entre 1993 y 2001
  • Hong-Gil Um (Corea del Sur), entre 1988 y 2001
  • Alberto Iñurrategi (España), entre 1991 y 2002, sin oxígeno
  • Wang-Yong Han (Corea del Sur), entre 1994 y 2003
  • Edmund Viesturs (Estados Unidos), entre 1989 y 2005, sin oxígeno
  • Silvio Mondinelli (Italia), entre 1993 y 2007, sin oxígeno
  • Iván Vallejo (Ecuador) 1999-2008 , sin oxígeno
  • Denis Urubko (Kazajistán), entre 2000 y 2009, sin oxígeno
  • Ralph Dujmovits (Alemania), entre 1990 y 2009
  • Veikka Gustafsson (Finlandia), entre 1993 y 2009, sin oxígeno
  • Andrew Lock (Australia), entre 1993 y 2009
  • João Garcia (Portugal), entre 1993 y 2010, sin oxígeno
  • Piotr Pustelnik (Polonia), entre 1990 y 2010
  • Edurne Pasaban (España), entre 2001 y 2010, primera mujer
  • Abele Blanc (Italia), entre 1992 y 2011
  • Mingma Sherpa (Nepal), entre 2000 y 2011
  • Gerlinde Kaltenbrunner (Austria) entre 1998 y 2011, primera mujer sin oxígeno
  • Vassily Pivtsov (Kazajistán), entre 2001 y 2011
  • Maxut Zhumayev (Kazajistán), entre 2001 y 2011
  • Kim Jae-Soo (Corea del Sur), entre 2000 y 2011

Grans reptes:

Un dia decideixes ascendir una muntanya, i en el meu cas començes per pujar les que tens mes aprop de casa. Com que n'hi ha moltes primer intentes pujar les que menys perills presenten, vas perdent la por i cada setmana vols descobrir una nova muntanya. Arriba un dia en que la linia magica del 3.000mts s'et fa petita i vols descobrir nous horitzons. Ara que coneixo la linia dels 4.000mts, 5.000mts i quasi dels 6.000mts, tinc ganes de coronar alguns cims emplematics dels Alps per rutes dificils. Aqui us deixo algunes de les rutes que estic preparant:

Eiger cara N

 

Grandes Jorasses cara N via Lincuel

 

Grandes Jorasses cara N via Cassin

 

Cervino Aresta de Lion SO

 

Cara N del Cervino

Directa norte (ESQUERRA), o Bonatti (DRETA) : Abierta con mucho estilo, en solitario y en invierno, no podía ser otro que Walter Bonatti en el 1965. Tiene tan sólo Cinco repeticiones, ninguna de ellas española, y una de ellas también en solitario y en invierno por Catherine Destivelle en 1994 (quien si no).

Directa norte:

1200 metros IV / 3 / V+ en roca, soletat absoluta, molt poques escapatoris podriem dir que qualsevol imprevist es paga molt car.

Bibliografia utilitzada:

- Joc de mapes d'Andorra escala 1/10000

- Joc de mapes del Pirineu escala 1/25000 - 1/50000

- Itineraris pel Pirineu Andorra per Joan Prat

- Cuatromiles de los Alpes por rutas normales de Richard Goedeke

- Travesía del macizo del Mont Blanc per Luis Aurelio gonzález Prieto i Loli Palomares

- Alpinismo facil en el macizo del Mont Blanc per Jean Louis Laroche i Florence Lelong